Article de Tomàs de Montagut Estragués, Publicat a la Revista de Estudios Histórico-Jurídicos de la Corona de Aragón número 15 (2009).

——————————————————————————————————————————————-

Amb aquest estudi aporto reflexions amb motiu dels dubtes sorgits sobre la noció dels drets històrics i la seva aplicació a Catalunya, quan s’estava elaborant la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que incorporava aquesta figura jurídica en diversos passatges del seu text.

La història del dret pot retre comptes de la cultura jurídica pretèrita de Catalunya i de la seva incidència en la voluntat del legislador actual. Per fer-ho considero procedent plantejar-se les qüestions següents:

1. El contingut material del dret vigent a Catalunya en el transcurs de la seva història.

2. El significat de la figura jurídica dels drets històrics, dins del marc formal de la Constitució espanyola vigent del 1978.

3. Conclusions.

1.Des del punt de vista material, els drets històrics es recondueixen d’una manera natural als orígens, a l’evolució i al contingut de la història del dretcatalà, és a dir, a la història del dret i de les institucions de Catalunya, considerada aquesta com a entitat política amb personalitat pròpia i diferenciada d’altres comunitats, a partir d’una determinada època histórica.

Com és ben sabut, cal cercar els antecedents històrics del naixement de Catalunya, com a comunitat política amb plenitud de poder públic i dotada d’un ordenament jurídic propi, en el procés d’independència respecte de l’Imperi carolingi que els comtes catalans, liderats pel comte de Barcelona, van dur a terme en el transcurs d’un llarg període de temps.

Així, el comte de Barcelona, amb el temps, va esdevenir príncep de Catalunya per l’autoritat dels Usatges de Barcelona, el primer codi que aplega el dret general de Catalunya, el qual començà a ser formulat per escrit durant el segle XII. Tanmateix, la potestat del príncep encara es fonamentava: en procesos de poder privat d’índole feudal —representats per les figures jurídiques del jurament de fidelitat i de l’homenatge— així com també es fonamentava en la tradició del dret privat anterior —representada per la pervivència del dret visigot contingut en els epítoms del Liber iudiciorum dels seus antics monarques. (…)

Cataluña, Catalunya, Constitución española, Constitución espanyola, CTP, Cultura pirenaica, derechos históricos, drets històrics, estatut d'autonomia, estatuto de autonomía, Liber iudiciorun, Pirineus, usatges de Barcelona